miércoles, 31 de diciembre de 2014

Adéu 2014

Hola 2014.

com tota l'altra gent faré un repàs del que ha passat mentre feiem junts el camí.

Suposo que ha sigut un any normal, ni blanc ni negre, i m'he mantingut al mateix lloc que l'any passat. No  he avançat gaire, però tampoc he retrocedit.

He fet un curs de pagines we b que m'ha servit per pujar-me l'autoestima i fer vida social i que mons pares deixessin de queixar-se pel fet que estigui a casa sense fer res. Després d'acabar el curs vaig ser dona de casa a temps complet.

Aquest any he aconseguit un repte personal que l'any passat no vaig aconseguir: escriure les 50000 paraules del NaNo. L'escriptura ha sigut la meva afició durant aquest 2014 i ho he agraït força, però després del NaNo he perdut molt i m'he desanimat bastant.
També he decidit que aquest any, si escric, ho faré en català i/o de temes divertits. O sexe, ejem. Bé, poter no sempre en català, però si que vull escriure més en la meva llengua.

De totes maneres aquest any ha sigut una mica chof en el sentit d'amistats. N'he perdut una que no pensava que mai perdria. Els últims mesos havia sigut una relació tòxica i tothom sap què s'ha de fer en aquesta situació per no seguir fer-se mal.

També vaig fer el voluntariat al mun dial de patinatge i ha sigut una experiència brutal. Vaig conèixer a molta gent i vaig parlar molt d'anglès, que era el que volia. Tot i que l'organització va ser un caos, m'encantava veure a tots els patinadors i entrenadors.

I això és tot, 2014. Alts i baixos, com sempre. Tot i que a lprincipi vaig dir que brillaria no he  brillat (gaire).

Adéu 2014.



Hola 2015,

a tu també et vull dir els propòsits que tinc encara que no els cumpleixi.
Primer vull corregir tota la novela del NaNo, "sexo y cupcakes", per més vergonya que em faci llegir-la.

També m'agradaria fer esport un cop a la setmana (els 7min) o més sovint. Tam bé m'agradaria apuntar-me aun grup de volley, però no n'hi ha cap a Reus...

No sé quina afició serà la del 2015, però vull fer un coses creatives, moltes coses creatives, com a mínim un cop al mes.

I finalment vull fer amb la Edi el nostre projecte de les bruixes.  Vull que tingui èxit i ens fem una mica famoses per, algun dia, arribar a treballar a Dreamworks o Pixar.

Això és tot, 2015, espero que ens portem bé.


domingo, 2 de noviembre de 2014

NaNo14 (1)

Doncs sí, m'he tornat a apuntar al NaNoWriMo. Aquest cop amb la història de la Celine, on tinc 14 personatges en total i 37 escenes per escriure, que podria allargar més.

Lo que he vist aquest any és alguns dels errors que vaig fer l'any passat.
Primer de tot, no tenir clars els personatges. Eres am bigus (molt més que aquests) i  a sobre els tenia en un word. Mal. Els he posat en una lli breta, dibuixant-los al costat i posant Keywords i altres dades importants.

Segon: Plot totalment improvitzat. O sea, no es que sigui dolent, pero tenia mil proves per fer i no sabia com fer-les. Crec que hagués sigut millor tenir clara la introducció i després anar dient cap on van o que fan. Meh. La questió es que tampoc em convencia.

Tercer: Dir a tothom que ho feia. OMG. Pressio++. La pressió no mola.

Quart: No tenir writing  buddies amb qui comentar. Aquest any en tinc tres, dos anglesos i una alemanya, amb qui comento les històries, personatges i tot això. A més ens motivem mutuament. I això mola.


La novela d'aquest any es realista i la protagonista és la Celine. Ho escric en castellà (Shame on me?)  i ho estic disfrutant UN MUNT. <3

martes, 14 de octubre de 2014

El fútbol: ¿un deporte o un negocio?

El fúbtol puede ser un deporte o un negocio, según como se mire y depende mucho de la categoría en la que se juegue.

En principio, todo el mundo ve el fútbol como un deporte internacional, conocido por todos. Un deporte con sus reglas, que implica esfuerzo, formado por once jugadores y que se juega con un balón.

En las categorías inferiores es un deporte, ya que se juega por diversión, compitiendo un equipo contra otro, sin dinero de por medio. Pero si la categoría es mayor y entra en un entorno internacional o que se emite en medio de comunicación es algo muy diferente, ya que los jugadores trabajan al jugar y cobran por ello. Por tanto hay dinero de por medio, y así hace que el fútbol sea un negocio. Cuanto más importante sea el equipo, más grande es el negocio. Por ejemplo el Madrid o el Barcelona mueven grandes cantidades de dinero en traspasos y sueldos de los jugadores. También es un negocio el "merchandising":  camisetas del equipo, banderitas, bufandas... que compran los aficionados y dan unos grandes beneficios a los clubes.

Para concluir podemos decir que cuando hay dinero de por medio, el deporte queda en un segundo plano.



Esta es una redacción que escribí en segundo de bachillerato, expresando mi opinión sobre el fútbol. Saqué un 9 (yay!) y la profe la usó como ejemplo de buena redacción. Aunque tenía límite de palabras y no me expresé bien, pero parece que se entendió lo que quería decir <3

viernes, 10 de octubre de 2014

Dulce hada

A mi querida y dulce amada hada
eres tú lo único que quiero. Quiero
tu pelo acariciar espero, pero
te noto tan tan distanciada, hada.

No seas tan desconfiada, hada,
algo con lo que desespero, pero
a pesar de eso te quiero. Quiero
por siempre tenerte mimada, hada.

Que sepas que la noche oscura cura
el tiempo estando separadas, hadas
que pasean por mi estómago. Mago

que huele tu frescura cura
mis horas abandonadas; hadas
mientras todo lo que deshago, hago.

martes, 7 de octubre de 2014

Voluntariat del Mundial de patinatge 2014

Com molts sabeu (jaja, mentira) estic fent de voluntària al mundial de patinatge. ¡Es guai! Jo tinc el torn de matí i vaig dormida durant tot el dia (més o menys), però és el millor horari ja que després tens la resta del dia lliure.

I vinc a esriure aquí no perquè digueu "oh mira que maca, que es voluntària" sino per totes les anècdotes que em passen per allà. Abans que res, us explicaré la meva situació. Jo estic controlant una porta. Ara no pot passar ningú, però hi havia alguns dies que si que ho podien fer. I caos. Perque tothom creu que té pas lliure per allà, però no. A més, també depèn de les ordres del dia: un dia es sortida lliure pero no pot entrar ningú, un altre necessito veure l'acreditació... i així. Depen del dia. Els entrenadors no s'ho aprenenen i jo menys.

Es veu que un dia hi havia alguns que es colaven per una altra porta i entraven sense haber fet el check-in. Primer de tot, un aplaudiment pels entrenadors amb presses. I un segon fort aplaudiment per un entrenador que em va dir que volia entrar per allà, pero que es quedava dos minuts a fora fumant. Senyor, en aquests dos minuts mentre fuma, vagi a fer el check-in, que no li costa gens. En fi.

Poc després una noia volia entrar. Em sonava haber-la vist, però m'havia d'assegurar que anva acreditada. Li vaig demanar i va començar a buscar l'acreditació com una boja pel bolso, i al girar-se per veure si li havia caigut al terra... la tenia enganxada a la corretja del bolso, per darrera. I les dos rient, va ser divertit.

També hi ha molta gent que es queixa de les portes. Un americà em va dir, correctament, que per allà es podia sortir però no entrar. I va comentar, com qui no vol la cosa, que ara ja havien de tornar cap a casa. Bien. I també la mexicana, que al dir-li que avui ja no es pot passar, que hauriem de revelar-nos. "¡Rebélense!".

I un espanyol (espanyols, italians i argentins són els pitjors; fan lo que volen) volia entrar així que l'he anat a obrir per dir-li que millor per l'altra porta. "¡Es que me estoy meando!" m'ha dit, movent-se neguitós per entrar corrents al lavabo. "¡Pues ve por las escaleras, que aquí no hay baño!" i ha marxat corrents, pobret. Si jo l'entenc, pero es que hauria d'haver pujat per les escales igual... (i si volia colar-se l'excusa no li ha servit ).


A part d'això, també serveixo de traductora al que està a l'entrada dels patinadors... sobretot per dir als entrenador que s'han de posar més enllà de les taules del jutges. Alguns fan cas i altres suden de tu, però avui li he dit a un americà que m'ha mirat amb cara super seria i m'ha dit "NO". M'he quedat super pillada i em sembla que li he fet ullets, perquè poc després s'ha posat a riure i m'ha dit que ja anava.

He tingut més o menys una anècdota d'aquestes cada dia, però ara ja no me'n recordo, jo.
De totes maneres, ho estic disfrutant molt, els organitzadors són tots molt amables i tenim menjar i beguda gratis *w* I transport gratis també!Com molts sabeu (jaja, mentira) estic fent de voluntària al mundial de patinatge. ¡És guai! Jo tinc el torn de matí i vaig adormida durant tot el dia (més o menys), però és el millor horari, ja que després tens la resta del dia lliure.

I vinc a escriure aquí no perquè digueu "oh mira que maca, que és voluntària" sinó per totes les anècdotes que em passen per allà. Abans que res, us explicaré la meva situació. Jo estic controlant una porta. Ara no pot passar ningú, però hi havia alguns dies que sí que ho podien fer. I caos. Perquè tothom creu que té pas lliure per allà, però no. A més, també depèn de les ordres del dia: un dia és sortida lliure però no pot entrar ningú, un altre necessito veure l'acreditació... i així. Depèn del dia. Els entrenadors no ho aprenen i jo menys.

Es veu que un dia hi havia alguns que es colaven per una altra porta i entraven sense haver fet el check-in. Primer de tot, un aplaudiment pels entrenadors amb presses. I un segon fort aplaudiment per un entrenador que em va dir que volia entrar per allà, però que es quedava dos minuts a fora fumant. Senyor, en aquests dos minuts mentre fuma, vagi a fer el check-in, que no li costa gens. En fi.

Poc després una noia volia entrar. Em sonava haver-la vist, però m'havia d'assegurar que anava acreditada. Li vaig demanar i va començar a buscar l'acreditació com una boja pel bolso, i en girar-se per veure si li havia caigut a terra... la tenia enganxada a la corretja del bolso, per darrere. I les dues rient, va ser divertit.

També hi ha molta gent que es queixa de les portes. Un americà em va dir, correctament, que per allà es podia sortir però no entrar. I va comentar, com qui no vol la cosa, que ara ja havien de tornar cap a casa. Bien. I també la mexicana, que al dir-li que avui ja no es pot passar, que hauríem de revelar-nos. "¡Rebélense!".

I un espanyol (espanyols, italians i argentins són els pitjors; fan el que volen) volia entrar així que l'he anat a obrir per dir-li que millor per l'altra porta. "¡Es que me estoy meando!" m'ha dit, movent-se neguitós per entrar corrents al lavabo. "¡Pues ve por las escaleras, que aquí no hay baño!" i ha marxat corrents, pobret. Si jo l'entenc, però es que hauria d'haver pujat per les escales igual... (i si volia colar-se, l'excusa no li ha servit).

A part d'això, també serveixo de traductora al que està a l'entrada dels patinadors... sobretot per dir als entrenadors que s'han de posar més enllà de les taules dels jutges. Alguns fan cas i altres passen de tu, però avui li he dit a un americà que m'ha mirat amb cara super seria i m'ha dit "NO". M'he quedat super pillada i em sembla que li he fet ullets, perquè poc després s'ha posat a riure i m'ha dit que ja anava.

He tingut més o menys una anècdota d'aquestes cada dia, però ara ja no me'n recordo, jo.
De totes maneres, ho estic gaudint molt, els organitzadors són tots molt amables i tenim menjar i beguda gratis *w* I transport gratis també!

viernes, 5 de septiembre de 2014

La ninfa perseguida

La dríade por el bosque corría
por los caminos de árboles y flores
de todas formas, tonos y colores
porque el ser con cuernos la perseguía.

Pero a la ninfa el tobillo le dolía,
tenía que ignorar todos sus dolores
aunque pese a sus temores
el sátiro por fin la atraparía.

Por la pierna la tenía atrapada
al suelo cayeron, con él encima
y preguntó "¿no quieres tener hijos?"

Fue entonces, la vio con sus ojos,
cuando comprendió que él era la víctima
de una altísima amazona enfadada.


No suelo escribir poesías, pero estos días me ha apetecido y me han propuesto la condición de hacer un soneto y que tratase de una ninfa (también que tuviera eco, pero me he olvidado xD).

domingo, 22 de junio de 2014

The Mushroom Peddler

Hi!!

(This is my first post in English, I'm so excited! lol)

I'm here to tell you about "the Mushroom Peddler". I found it because on the secon-hand market of bjdoll a girl wanted to buy a lovely owl and a cat from there. I haven't ever heard about them, and I found them so cute, so I googled it.

I found out their facebook and etsy. The prices scared me at first (ugh) but they hand-paint the dolls, and thats a lot of hardwork. Actually I think the price is more expensive for that fact, not of the doll itself.


Aren't they cute? I want an owl now! :_( 

But you know? They opened a preorder for Ivy the Imping & Slimey the Snail. I LOVE the snail. But I spend my money on Céline's body, so there's no way I can have it now Y_Y (plus the Dolls Party on Barcelona, where I will I spend all that I have lul).



You can find out about this cuties on their Etsy shop.

Thanks for reading!

lunes, 5 de mayo de 2014

Fandub de Siesta de la Pasión (Hetalia)

¡Hola! ¡Estoy aquí!

Últimamente me ha dado mucho por vovler a escribir (y me he apuntado a un foro de escritores, de paso xD). Así que he decidido colgar alguna cosita mía... en especial, una que no ha visto nunca la luz de mi ordenador.

Porque una cosa que me encanta hacer es "traducir" canciones y fandubearlas al español o el catalán. Sólo he hecho unas pocas, pero me encanta hacerlo! Y tengo un par a medias, que quizás intente terminar ^^ Por ahora os dejo con la de la siesta de la pasión que, exceptuando el segundo párrafo, me gusta bastante como ha quedado, siendo bastante fiel a la traducción literal.

También añadir que hay un párrafo que parece que se haga la siesta de un día (está así escrito :_D) pero no os preocupéis, es que Antonio (el que canta) es muy vago <3


Siesta de la pasión - Fansong de España (Hetalia) [video]



Los Pirineos separan España
El país de la pasión y la espada

Donde el sol nunca se pone
¡Y si lo intentas tocar te vas a quemar~!

Cruzando el mar mediterráneo
la brisa marina acaricia mi cara

Recordando la Armada, con mi alabarda en la espalda,
noto como quemábamos el cielo

Si te fijas en la historia
verás que he perdido muchas cosas

Pero este sentimiento nunca cambiará porque
No puedo vivir sin ti

Tómate una siesta
 y entonces tocarás el cielo

Cierra los ojos y soñemos que estamos en el paraiso

Tómate una siesta
 y entonces tocarás el cielo

Y cuando mañana me despierte me sentiré mucho mejor


Amo la siesta~ 


Soñaremos con los bailes de la tierra
y las canciones de los cantaores


Tango, Solea, Alegrías, Siguriyas
Estaré en el tablao toda la noche~

Todas estas lágrimas que derramo no son pocas

Pero mañana no, ni ayer ni hoy, 
nunca dejaré que llores

Tómate una siesta
 y entonces tocarás el cielo

 De verdad que no hago el vago
Por favor, no me molestes mientras duermo

Tómate una siesta
 y entonces tocarás el cielo


Vamos, Romano, depierta ya
que los tomates nos esperan (...)

¡Amo la siesta!

¡Muy bien! ¿Estais listos? ¡Entonces, vamos!

Ole! Ole! OLE!


Durmamos una siesta
Echados esperaremos el cielo

¡No estoy haciendo el vago!
¡Por favor déjame dormir! ¡Gaah! ¡¡Romano!!

Echemos una siesta
Abrazados tocaremos el cielo

Despierta ya, Romano, vámonos
¡que los tomates nos esperan!


¡Amo la siesta!

Tomemos una siesta
en la cama tocaremos el cielo

Y cuando nos despertemos
nos levantaremos con más ánimos

Amo la siesta

¡Tengo más fuerzas que ayer!

¡Amo la siesta~!

jueves, 3 de abril de 2014

Retos de costura - marzo

Hola!
No sé si sabéis que estoy dentro de un grupo de "Retos de costura" en facebook. Me apunté el mes pasado, pero no pude terminar el reto porque tenía que hacer los disfraces ^^U ¡Pero este mes sí! ¡Y ha tocado un bolso!

Este es el resultado. La verdad es que etsoy bastante orgullosa, aunque la correa me ha quedado más corta de lo que debería ser. En caso de que mi solomilla la quiera más llarga, ya iremos a buscar  otra cinta para poner en su lugar.
¿Os habéis fijado en el detalle del reloj en la cremallera? <3

domingo, 30 de marzo de 2014

El sueño de Lyov {Lyov + Zephyr]

Género: ciencia-ficción
Rating: T
Personajes: Lyov, Zephyr
Palabras: 1031


Lyov estaba ocupado con su proyecto desde hacía días. Más bien meses. Años si contamos todo el tiempo que estuvo recopilando partes defectuosas pero perfectamente funcionales. Y finalmente reunió las piezas para su robot perfecto, para su robot personal. Basándose en sus propios gustos,  eligió partes que se parecieran a lo que en su mente era el hombre perfecto. Tuvo que retocar la cabeza, modificando los ojos y haciendo su rostro menos maduro.  Después de encontrar todas las piezas para su robot perfecto, tuvo que investigar más acerca de cómo lo uniría todo. Y finalmente, se puso manos a la obra. Lyov trabajaba arreglando robots y sabía montarlos, pero nunca había creado uno desde cero.

Así que primero decidió arreglar los pequeños fallos de las partes defectuosas, que al poco volvían a estar como sacadas de la fábrica. Después se aseguró que eran todas compatibles entre sí y finalmente les quitó la capa de plástico para cubrirlas con una piel del mismo color. Con el cuerpo ya construido, tan sólo le faltaba colocar todos los cables y mecanismos que necesitaba. Y en esos momentos acababa de colocar la última pieza conectada al chip central, que todavía faltaba configurar.